La nit de San Joan, si algú tenia berrugues podia recitar aquesta cançó d'encantament perque li marxessin:
Nostro Senyor i Sant Joan
los dos per un camí van.
Troben a Martí:
-Martí , que fas astí?
-Asti, que tinc mal de berrugues
que no en puc eixir.
-unta-te-les en oli d'oliva
i te se fondràn com la saliva
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PREGUNTEM A CASA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PREGUNTEM A CASA. Mostrar tots els missatges
dimecres, 21 de gener del 2009
divendres, 24 d’octubre del 2008
2
A Graus.....
A Graus, la nit de Sant Joan la gent surt a “Sanjoanar-se”.
Es va a set fonts abans que surti el sol, fonts del voltant del poble, que son: la font del “Regustán”, “la Teja”, Font Pinos, font “El Chuflé”, Font “Julian”, Font Gambón”, Carretera Benavarri, i la font de la serra de Baldomera....A aquestes fonts s’ha de rentar amb aigua i segó abans que surti el sol per evitar malalties de la pell i per fer
desaparèixer les berrugues.
A la matinada, abans que surti el sol, es el moment de recollir plantes (que han rebut la rosada de la nit de Sant Joan.
També s’agafen nous per fer el vi de nous, i algunes plantes medicinals i aromàtiques que s’han d’agafar aquesta nit perquè tinguin totes les seves propietats curatives.
Joan 6è B
4
A Fraga fa 80 anys......
Li he preguntat al Tio Agostí, germà de la meva besàvia, que te 80 anys. M’ha explicat que a Fraga fa uns 60 anys la festa de sant Joan era una festa important. Tan important que es feien revetlles o ball de nit que només es feia quan hi havia festa grossa.
Abans d’eixir el sol s’havia d’anar a prendre la “Sant Joanada” que volia dir rentar-se la cara amb l’aigua de la font de Salilles al Camí de Torrent . Hi anaven en colles de joves i també famílies senceres caminant.
També es deia que si et sucaves les berrugues amb la llet d’una figuera borda et marxaven .
Com que coincidia amb l'època de la sega aquell dia als joves lis donaven estall, que volia dir que si acabaven tota la feina del dia podien anar a la revetlla.
Aitor 6è B
4
La Sabrina ens explica coses del Marroc…..
La família de la Sabrina es de Marroc. Li han contat que per aquesta època també allí es celebren festes.
A Ouarzazate fan les simfonies del desert, a Séfrou la festa de les cireres, a Marrakechel el festival de les arts populars i porten la roba típica del Marroc.
Sabrine 6è B
3
Al Marc li han dit que a Mequinensa....
La nit de Sant Joan havien de saltar la foguera per matar els mals esperits.
Al cantó del foc es menjava la coca de Sant Joan.
Era una nit de bruixes i se lis demanava la predicció del futur. Com que era una nit màgica es pensaven que es complirien els desitjos.
A la matinada la gent anava a rentar-se la cara a la font o manantial perquè deien que tenia efectes curatius .
Al mateix temps pensaven que les herbes tenien propietats miraculoses.A les dotze de la nit si poses una clara d’ou dins d’un got d’aigua a la serena, a l’endemà la clara d’ou s’ha convertit en la barca de Sant Joan.
Marc 6è B
1
Lo Marc diu que….
La nit de Sant Joan s’agafaven tres plantes abans que sortís el sol perquè deien que amb això curaven les malalties.
També es lligava una corda al voltant del tronc dels noguers per a que no es corquessin les nous.
Les noies es rentaven la cara abans de sortir el sol a la Font.
Marc 6è A
1
Al Joan li han contat que a Barcelona ......
El pare del Joan li ha contat que quan era petit a Barcelona la nit de Sant Joan era la nit més màgica de l’any. A cada cantonada es feia una foguera. La gent per la tarda anava pel carrer, cridava als veïns i recollia els mobles i robes velles que apilaven a la foguera. Igual que pels Rams “el que no estrena res no val”, per Sant Joan, “el que res no crema…”
Quan es feia fosc, s’encenia la foguera i els veïns baixàvem a fer el sopar d’alforja al carrer. Baixàvem les cadires i el menjar de casa i estàvem allí fins a la matinada.
Quan va ser més gran va descobrir que Sant Joan tenia una tradició de foc i una gran tradició d’aigua. Quan eren joves la cosa era anar-se a banyar al mar al sortir el sol
Joan 6è B
0
Al Javi li han contat que a Fraga per Sant Joan…..
La festa de Sant Joan se celebra a finals de juny. Aquella nit, segons diu mon iaio, es posava aigua a una galleta a la “serena” . A l'endemà, abans que sortís el sol, los de casa s’havien de llavar la cara per previndre els “brians” (taques blanques a la cara).
La so Antonia “Miteia” diu que a més a més aquell matí, als jornalers lis llevaven uns quadrats de xocolata que se’ls menjaven quan descansaven de segar. Com era època de segar, estava prohibit fer fogueres.
La so Antonia Alcaine, de “Ca l’Afumat”. Això pareix que es d’una època posterior, i avui encara hi ha dones que ho fan.
La Teresa Ricart, “Tereseta la Morella”, mos ha explicat un cas de veritat. Hi havia una xiqueta que havia nascut amb una gra molt gros que li penjava de l’orella. La matinada de Sant Joan la seva iaia va agafar tres herbes diferents i els hi va passar per l’orella tres vegades fent el símbol de la creu i dient “un, dos tres, santíssima trinitat és” . El gra va desaparèixer per tota la vida.
Javi 6è A
0
A la Inés li han contat que a Alins…...
Aquesta historia me l’ha contat la meva iaia Juanita. El nom que te li van ficar perquè el seu bateig va ser el dia de Sant Joan. Ella sempre diu que la van batejar al so de les campanes. Va néixer a Alins, un poble del Pallars sobirà fa 62 anys.
A les 1o de la nit, la gent del poble va en xaranga per un bosc fins arribar a dalt d’una muntanya on està l’ermita de Sant Quirze. Allí els mossos agafen les torxes i baixen fins al poble . Això es diu la baixada de la torxa. Un cop ja al poble vana missa i allí hi ha un pi. Encenen la soca i tiren les torxes. Després reparteixen coca de Sant Joan i beuen vi dolç.
Algunes creences de la nit de Sant Joan son.
· Si aquesta nit et toques les berrugues abans que surti el sol marxen més aviat.
· Si fiques oli al cul de les figues maduren abans.
· Si poses un balde d’aigua al ras tota la nit i et rentes la cara amb ella a la matinada, els grans et marxen.
Inés 6è B
2
L’Andrea diu que a Cadis….
La família de l’Andrea que és de Cadis li ha contat que allí la nit de Sant Joan fan el foc dels ninots.
Les dones que volen tenir un fill han de saltar les ones del mar.
També fan rituals i ballen la dansa del ventre i la dansa del foc que consisteix en caminar per damunt de les brases.
Andrea 6è B
2
A l’Anabel li han contat que...
La nit del 23 al 24 de juny es la més curta de l’any. Avans es pensava que era una nit màgica. La gent creia que si es rentaven la cara avans de sortir el sol no tindrien grans ni berrugues. També es feia una revetlla al camp de futbol vell. Es feia una foguera i es cremaven els mobles vells com símbol de renovació.
Anabel 6èB
4
L’Amanda diu que a a Saidí….
"A Saidí per la festa de Sant Joan una festa fan"
Anaven al castell, feien una foguera i es menjaven les coques amb vi abans que sortís el sol. Això m’ho ha contat la iaia Celia.
Amanda 6è B.
3
A l ‘Alba li han contat que fa anys a Fraga ......
A l’Alba li han contat que antiguament a Fraga aquesta nit es celebrava una revetlla a la discoteca a l’aire lliure. També es menjava coca.
A la maitinada la gent anava perl camí de Torrent a la Font . Deien que donava bona sort. Havien de mullar-se els peus, la cara i les mans amb l’aigua de la Font. També agafaven tres herbes diferents que si te les esfregaves pel cos marxaven les berrugues, pigues…
Alba 6è A
dimecres, 22 d’octubre del 2008
0
M’ha contat el meu iaio Luis que és de Binefar (Osca) que al seu poble es celebrava Sant Joan fa uns 50 anys. Es feien fogueres a cada carrer. Els joves i les parelles saltaven les fogueres i anaven a recórrer-les totes. A cada foguera es convidava a beure vi en porró o en bota.
Al balcó posaven un cosi ple d’aigua i li tiraven 7 monedes. Al mati es rentaven la cara i els braços amb aquella aigua .Això ho feien perquè no se lis arrugués la pell.
A les fogueres la gent s'assentaven amb cadires en rodona mirant lo que feien els joves.
Aitor 6è B
A l’Aitor li han contat que a Binefar ....
M’ha contat el meu iaio Luis que és de Binefar (Osca) que al seu poble es celebrava Sant Joan fa uns 50 anys. Es feien fogueres a cada carrer. Els joves i les parelles saltaven les fogueres i anaven a recórrer-les totes. A cada foguera es convidava a beure vi en porró o en bota.
Al balcó posaven un cosi ple d’aigua i li tiraven 7 monedes. Al mati es rentaven la cara i els braços amb aquella aigua .Això ho feien perquè no se lis arrugués la pell.
A les fogueres la gent s'assentaven amb cadires en rodona mirant lo que feien els joves.
Aitor 6è B
diumenge, 19 d’octubre del 2008
Al Joan li han contat que a Villacarli ......
La mare del Joan que és de Villacarli li ha explicat que a Villacarli, els nois per afalagar a les noies lis posen un ram de herba falguera a la porta o finestra de casa.
Abans lis feien “enramades” a les finestres.
Quan una noia es trobava al matí de la nit de Sant Joan un ram, volia dir que tenia un pretendent.
L’herba falguera deien que “floreix grana i es desgrana” la nit de Sant Joan jus a les dotze. Això es perquè es una falguera i la gent no trobaven explicació de com es reproduïa.
Les noies s’ajuntaven a una casa i posaven a un vas una clara d’ou amb una mica d’aigua. Deixaven el vas ala serena. Després miraven la forma que havia fet la clara a l’aigua. A una li va sortir un vaixell de vela i es va casar amb un mariner,. A un altra li va sortir una pala de forn i es va casar amb un pastisser. Al vas es podia llegar el futur….
Joan. 6è - B.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)