La festa de Sant Joan se celebra a finals de juny. Aquella nit, segons diu mon iaio, es posava aigua a una galleta a la “serena” . A l'endemà, abans que sortís el sol, los de casa s’havien de llavar la cara per previndre els “brians” (taques blanques a la cara).
La so Antonia “Miteia” diu que a més a més aquell matí, als jornalers lis llevaven uns quadrats de xocolata que se’ls menjaven quan descansaven de segar. Com era època de segar, estava prohibit fer fogueres.
La so Antonia Alcaine, de “Ca l’Afumat”. Això pareix que es d’una època posterior, i avui encara hi ha dones que ho fan.
La Teresa Ricart, “Tereseta la Morella”, mos ha explicat un cas de veritat. Hi havia una xiqueta que havia nascut amb una gra molt gros que li penjava de l’orella. La matinada de Sant Joan la seva iaia va agafar tres herbes diferents i els hi va passar per l’orella tres vegades fent el símbol de la creu i dient “un, dos tres, santíssima trinitat és” . El gra va desaparèixer per tota la vida.
Javi 6è A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada