El pare del Joan li ha contat que quan era petit a Barcelona la nit de Sant Joan era la nit més màgica de l’any. A cada cantonada es feia una foguera. La gent per la tarda anava pel carrer, cridava als veïns i recollia els mobles i robes velles que apilaven a la foguera. Igual que pels Rams “el que no estrena res no val”, per Sant Joan, “el que res no crema…”
Quan es feia fosc, s’encenia la foguera i els veïns baixàvem a fer el sopar d’alforja al carrer. Baixàvem les cadires i el menjar de casa i estàvem allí fins a la matinada.
Quan va ser més gran va descobrir que Sant Joan tenia una tradició de foc i una gran tradició d’aigua. Quan eren joves la cosa era anar-se a banyar al mar al sortir el sol
Joan 6è B
1 comentari:
te amo
Publica un comentari a l'entrada