“UN SOMNI DE LA NIT DE SANT JOAN”

Hi havia una vegada una noia passejant pel bosc. Havia sortit de bon matí amb els seus pares per buscar rovellons, però es va separar d’ells i no els trobava. Passava el temps i es posava més nerviosa, buscava amunt i avall però no hi trobava a ningú. Poc a poc s’anava fent fosc, ella cridava més i més fort, però seguia sense obtindre cap resultat. Quan el cel era completament negre i el vent movia sense parar les fulles dels arbres amb un so estrepitós va ser quan se’n va adonar de que aquella era la nit de Sant Joan.

Espantada, va seure a terra i va tancar els ulls. Quan els va obrir , va veure que entre els arbres que hi havia al davant sortia fum. Es va acostar i va veure una foguera amb un calder a la vora d’un riu, però no hi havia ningú al seu voltant. Va mirar que hi havia a dintre i es va veure reflectida junt amb els estels del cel en una poció d’herbes màgiques que bullia. Espantada, va tirar enrere, però quan encara no havia fet ni dos passes, va tossar amb algú. Ràpidament va donar-se la volta, i no va veure un altra cosa que una bruixa. Aquesta la va agarrar del braç i en un tres i no res es va trobar envoltada per tres bruixes. Sense dir ni paraula la van posar dintre d’una gàbia i li van dir que si no feia bondat se la menjarien per sopar. Mentre les bruixes van marxar un altra vegada cap al calder per seguir amb la seva poció màgica van aparèixer uns follets que al veure-la plorar li van oferir la seva ajuda per sortir de la gàbia. Sense pensar-s’ho dos vegades va dir que faria el que fos per sortir i els follets amb la seva màgia van obrir la porta de la gàbia. Com si fossin espies van marxar sense fer soroll i van anar a buscar a una font que hi havia al costat, unes herbes màgiques, que només creixien al voltant de la font i que al posar-les a la poció de les bruixes les faria desaparèixer. I així ho van fer. Quan les bruixes es van beure la seva poció, van desaparèixer.

Quan cantaven i saltaven contents al voltant de la foguera celebrant que ja no hi eren les bruixes, va aparèixer la Mala Bèstia i van començar a córrer pel bosc fins que sense adonar-se’n van caure a un riu. Es va aixecar i quan va obrir els ulls va veure que s’havia fet de dia i que tenia als seus pares al davant. Ràpidament es va llençar al seu coll i plorant els va comptar tot el que li havia passat. Ells, rient, li van dir que tot havia estat un somni, cosa de la màgica nit de Sant Joan.

I clic, clac, conte contat, ja s’ha acabat.

ARIADNA 6èB