“LLUNA PLENA”
Compta la gent que fa molts i molt anys, una nit de Sant Joan, van convocar una reunió totes les bruixes de les coves de Mont Negre. Un lloc tenebrós, fosc i amb sons cruixidors de raigs i trons; coneguts per tots els habitants propers a dos-cents quilòmetres al voltant. La llum del sol no apareixia mai, sempre es podia observar la lluna plena. Ales dotze en punt, es va escoltar lo primer udol de la mala bèstia, primera senyal de que devien acudir sense falta a la cerimònia de rituals bruixots , per al pròxim any.
La bruixa més vella es considera la més sàvia. Ella dona inici i fi a les reunions, conjurs de malediccions.
Una bruixa va proposar a la concentració, crear una maledicció per les bruixes que fossin xafarderes. Totes les bruixes que s’apropessin a la font de Sant Joan es convertirien en gambutzins.
La bruixa més jove no va fer cas de la maledicció. Quan van tocar les dotze campanades , pensant que no la veuria ningú, es va apropar a la font màgica de Sant Joan, es va rentar les mans i la cara i al mateix moment es va transformar en un gambutzí. Va tindre que passar un segle per que es sequés la font i tornés a ser bruixa trencant la maledicció i penedint-se de la seva xafarderia.
MARC.6èB
1 comentari:
cuando te enfadas siempre te pones rojitoooooooo mi peluchin
Publica un comentari a l'entrada