Hi havia una vegada en un bosc mot gran de la província de Barcelona on vivien tres bruixes, que eren germanes. Es deien: Marieta, Pepeta i Roseta. Eren molt velles i malvades i no tenien amics, de tan malvades que eren.
Una nit de Sant Joan fosca però amb una lluna mot brillant, les tres germanes van decidir fer una foguera al mig del bosc, per que la nit de Sant Joan és una nit màgica.
Quan les bruixes estaven ballant a la foguera va aparèixer un nen amb un gos. El nen es deia Pepeta i el gos es deia Roc. Les bruixes van agafar als dos, se’ls van emportar a la seva casa per menjar-se’ls. El Pepet estava molt preocupat pel roc, per que no havia menjat res , ni havia begut i va dir a les bruixes:
-Per favor, doneu-li aigua i menjar al meu gos Roc!
Les bruixes es van estranyar de que el Pepet demanés menjar i aigua pel seu gos roc i no demanés res per ell, i li van dir:
-Per que demanes pel teu gos? I tu, no tens gana?
El Pepet va contestar:
-El Roc és el millor amic que tinc; no vull que li passi res . Tenir un bon amic és una cosa molt important¡ Un bon amic sempre t’ajuda, t’escolta i està sempre que el necessites al teu costat¡
Les bruixes van veure al Pepet tan segur del que deia que van decidir no ser mai més malvades. A partir d’aquell dia es van convertir en unes bruixes molt bones per poder tindre amics.
JORDI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada