“LES BRUIXES I LES DONES D’AIGUA”

Un dia abans de la nit de Sant Joan va passar que unes bruixes que vivien a la muntanya, prop d’un poble, a la vora del riu es van afartar per que volien tindre criades que treballessin sense protestar i a l’hora fossin dolentes i despietades.

Al principi pensaven només en les dones d’aquell poble, que eren

molt bones mestresses de casa, eren molt bufones i a més a més mai protestaven , però hi havia un problema i era que no eren mica dolentes.

A una bruixa se li va ocórrer la idea de que per la nit fossin dolentes i pel dia no. A les altres lis va aparèixer que la idea estava força be. Així es van ficar en marxa. Quan les dones anessin al riu a rentar la roba, caurien a l’aigua i es transformarien en una altre ser fet d’aigua. Lis dirien LES DONES D’AIGUA.

Així va passar que les dones van ser presoneres de la màgia de les bruixes. A la nit les dones d’Aigua van provocar incendis i mes desgràcies.

Al matí els que quedaven al poble van apagar els incidents de les “Dones d’Aigua”. Quan els homes van anar a buscar aigua al riu es van trobar amb aquestes.

-Hola, som gent del poble. I vosaltres? Van preguntar tots estranyats.

-Nosaltres som Dones d’Aigua i per la nit som dolentes.

Els homes es van espantar tant que van dir als seus fills:

Pareu compte amb aquestes dones.

Perquè? ...I qui són?...Deien els nens.

Son dones d’Aigua tant dolentes que es mengen als nens.

Els pares es van adonar que aquelles malèvoles eren les seves dones desaparegudes. I com que era el dia de Sant Joan que es quan la fada pot parlar però a la vegada no hi es. Van pensar en preguntar pel que passava a la veu de la fada. Tots van estar d’acord i quan els nens estaven berenant van anar a preguntar-li...

-Fada guardiana d’aquest poble, ajuda’ns amb aquest problema que tenim.

Ja ho se, m’ho han dit els animals i la natura. Vine nena, tu ets la única que pot salvar aquest poble. Tens un cor pur, ets valenta, tens fe en tu mateixa i en tot. Mai et rendeixes davant d’un obstacle . tu ets la meva reencarnació però sense poders.

Tots van mirar amb sorpresa i admiració.

-Jo? Si només soc una nena que t’estimava molt.

-Jo ho se tot. Recorda. Has d’agafar la flor del be i la bondat que està a la primera roca de la muntanya on viuen les bruixes. Ja se que es molt arriscat, però jo t’acompanyaré. Ha de ser de nit quan et tenen que descobrir, tu lis faràs olorar la flor a les bruixes i es tornaran bones.

Així va passar i quan les bruixes es van tornar bones van invertir l’encanteri.

-Perdó pel mal que us hem causat, a partir d’ara protegirem el poble.

A partir d’aquell dia van nombrar a la nena com a reina, i va ser molt bona reina. Però això es una altra història.

INES 6èB