“LA HISTÒRIA DE LES DONES D’AIGUA”

Abans, quan la gent deia que la nit del 23 al 24 de juny era màgica, va passar una cosa que va deixar a tot el poble mort de por.

Eren les vuit de la tarda de la nit del 23 de juny, quan un home fort i esvelt que vivia en un poble a la vora del riu, va anar a buscar herbes màgiques per a que no li sortissin arrugues. Però ell no sabia que en aquell riu i aquella nit sortien “les dones d’aigua”. Anava a collir l’herba, quan les dones d’aigua que eren líquides però no es desfeien el van agafar. Tot seguit es van evaporar i es van anar a reunir amb les bruixes més lletges que us pugueu imaginar a dalt del cel.

Les dones d’aigua van tornar a baixar a la terra però van deixar a l’home sol amb les bruixes. Al cap d’una estona van tornar a pujar i portaven una nena molt maca que portava un vestit de cotó. La nena i l’home van escoltar el que parlaven. Deien que les dones d’aigua eren massa velles i que ja no podien espantar a la gent, que tenien que buscar més dones d’aigua ja que elles s’havien de jubilar.

Les bruixes van preguntar a l’home i a la nena si sabien alguna forma de solucionar el problema. Els dos van estar una estona callats i en silenci fins que la nena va dir que amb molts glaçons de gel, si els ajuntaven podien formar una dona d’aigua.

Tots van estar d’acord, el problema era qui anava a buscar els glaçons. Les bruixes van decidir fer una cursa pel bosc i qui perdés aniria a la seva casa a buscar el que necessitaven. Els dos van córrer tot el que van poder però va perdre la nena i va tindre que anar a la seva casa a buscar els glaçons.

A la seva casa no hi havia ningú, ja que els seus pares estaven amb els seus amics a una foguera. Va entrar a la cuina i va agafar tots els glaçons que va poder portar. Va anar cap al bosc tremolant de por fins al riu. Allí com abans , les dones d’aigua la van agafar i es van evaporar. A dalt estaven les bruixes esperant-la. Es van posar mans a la feina i van fer tres dones d’aigua totes semblants. Quan van acabar van donar les gràcies a la nena, la van baixar a la terra i es van evaporar. Mai ningú del poble s’ha acostat al riu.

ANABEL 6èB