“L’EXTRATERRESTRE I LA FESTA DE SANT JOAN”.

Hi havia una vegada un planeta que es deia Sososan. Sososan era molt avorrit i mai feien festes, ni celebraven aniversaris, ni tenien vacances,…El habitants, que es deien sososins, eren tots dels mateix color (un gris avorridíssim), de la mateixa mida, totes les dones el mateix cabell i els homes també. A més a més tots sempre feien el mateix.

El nostre estimat protagonista extraterrestre dels planeta Sososan (que també era com tots i tot d’avorrit)va tenir una idea. Podria viatjar i conèixer altres mons, altra gent, altres costums…Va pensar que seria divertit encara que això no ho havia fet cap altra vegada.

Llavors, va agafar la seva nau espacial i va sortir cap a l’espai. Anava ell tot tranquil a la seva nau , quan de sobte la nau es va parar i va començar a baixar cap al planeta Terra. I resulta que va caure just al jardí d’una casa a primera línia de platja. Va aixecar la vista i va veure a tota la família (el fill, la filla, el pare , la mare i els avis). I es va portar una gran sorpresa: Tots eren diferents¡ Diferents d’alçada, de color els cabells eren diferents,….Es van posar a parlar i l’extraterrestre els hi va explicar que al seu planeta mai feien festes i que tot era molt avorrit. Els pares li van explicar que estaven preparant una festa que es deia “la nit de Sant Joan” i la família va convidar a l’extraterrestre a que celebrés la festa amb ells. I Aixa ho van fer.

Va arribar la nit de Sant Joan i tots van anar a sopar a la platja al voltant d’una foguera i quan van acabar es van posar a cantar i ballar al seu voltant. Quan van tocar les onze de la nit, de la foguera van començar a sortir follets. Van sortir cent follets aproximadament que van convidar a tots a banyar-se al mar. Tots van dir que si. Però a les dotze de la nit van desaparèixer . Ningú va entendre el que havia pasta.

A l’endemà l’extraterrestre es va acomiadar de la família i va tornar al seu planeta. Allí va explicar tot lo que havia vist i lo que havia viscut. Des d’aquell dia, al planeta Sososan es celebra la festa de Sant Joan.

CARMINA 6èB

“LES BRUIXES I LES DONES D’AIGUA”

Un dia abans de la nit de Sant Joan va passar que unes bruixes que vivien a la muntanya, prop d’un poble, a la vora del riu es van afartar per que volien tindre criades que treballessin sense protestar i a l’hora fossin dolentes i despietades.

Al principi pensaven només en les dones d’aquell poble, que eren

molt bones mestresses de casa, eren molt bufones i a més a més mai protestaven , però hi havia un problema i era que no eren mica dolentes.

A una bruixa se li va ocórrer la idea de que per la nit fossin dolentes i pel dia no. A les altres lis va aparèixer que la idea estava força be. Així es van ficar en marxa. Quan les dones anessin al riu a rentar la roba, caurien a l’aigua i es transformarien en una altre ser fet d’aigua. Lis dirien LES DONES D’AIGUA.

Així va passar que les dones van ser presoneres de la màgia de les bruixes. A la nit les dones d’Aigua van provocar incendis i mes desgràcies.

Al matí els que quedaven al poble van apagar els incidents de les “Dones d’Aigua”. Quan els homes van anar a buscar aigua al riu es van trobar amb aquestes.

-Hola, som gent del poble. I vosaltres? Van preguntar tots estranyats.

-Nosaltres som Dones d’Aigua i per la nit som dolentes.

Els homes es van espantar tant que van dir als seus fills:

Pareu compte amb aquestes dones.

Perquè? ...I qui són?...Deien els nens.

Son dones d’Aigua tant dolentes que es mengen als nens.

Els pares es van adonar que aquelles malèvoles eren les seves dones desaparegudes. I com que era el dia de Sant Joan que es quan la fada pot parlar però a la vegada no hi es. Van pensar en preguntar pel que passava a la veu de la fada. Tots van estar d’acord i quan els nens estaven berenant van anar a preguntar-li...

-Fada guardiana d’aquest poble, ajuda’ns amb aquest problema que tenim.

Ja ho se, m’ho han dit els animals i la natura. Vine nena, tu ets la única que pot salvar aquest poble. Tens un cor pur, ets valenta, tens fe en tu mateixa i en tot. Mai et rendeixes davant d’un obstacle . tu ets la meva reencarnació però sense poders.

Tots van mirar amb sorpresa i admiració.

-Jo? Si només soc una nena que t’estimava molt.

-Jo ho se tot. Recorda. Has d’agafar la flor del be i la bondat que està a la primera roca de la muntanya on viuen les bruixes. Ja se que es molt arriscat, però jo t’acompanyaré. Ha de ser de nit quan et tenen que descobrir, tu lis faràs olorar la flor a les bruixes i es tornaran bones.

Així va passar i quan les bruixes es van tornar bones van invertir l’encanteri.

-Perdó pel mal que us hem causat, a partir d’ara protegirem el poble.

A partir d’aquell dia van nombrar a la nena com a reina, i va ser molt bona reina. Però això es una altra història.

INES 6èB

“LA MALA BÈSTIA”

Hi havia una vegada una Mala Bèstia que a qui s’apropava a la seva casa se’l menjava. Cada nit de l’any cavallers arriscaven la seva vida per matar-la a la cova anomenada la cova de la Mala Bèstia.

Cada vegada quedaven menys cavallers per matar-la.

Una nit un cavaller d’un altre poble pel camí es va trobar una nena caminant i li va preguntar:

Com es diu aquest poble?

La nena li va contestar:

-Ronto

-M’han dit que per aquí hi ha una Mala Bèstia.

-Si, es veritat.

Per que camí he d’anar per trobar-la?

-Vas recte i quan trobes cinc coves , una al costat de l’altra, es la tercera de la dreta.

Aquell cavaller va desafiar la Bèstia amb una espasa i un escut.

El cavaller va entrar a la cova , li va llençar foc i ell es va defendre amb l’escut i després li va clavar l’espasa a la panxa i la va matar.. La va desplaçar amb un tractor cap al poble i tothom ho va veure. Es van posar molt contents i ho van celebrar amb una festa.

IVAN 6èB

“LES BRUIXES CONTRA LA MALA BÈSTIA”

Un dia molt tranquil a la ciutat hi havia unes bruixes que salvaven la ciutat.

De sobte, es va posar a ploure. Totes les persones es van preguntar perquè plovia i a més a més es movien totes les cases. Tots es van espantar i va sortir la Mala Bèstia.

Les bruixes van aparèixer, van treure les varetes i van lluitar. La Mala Bestia se’n va anar, després va tornar i li van clavar un cop de puny. Les bruixes es van trobar amb un xinés que les va entrenar mentre la Mala Bestia feia coses. A la fi, les bruixes van matar-la. Però elles no sabien que la policia vigilava i les van portar a la presó.

Aquesta història es de que no ens hem de refiar de les bruixes.

BENJI 6È B

“LA NIT DE SANT JOAN AL BOSC”

La Quelona pareixia una noia normal i corrent, però per les nits era una bruixa malvada i dolenta.

Un dia, mentre passejava pel carrer del poble, va aparèixer un noi molt guapo que anava corrent. El noi portava uns papers urgents i importants. El noi va ensopegar amb la Quelona. Ella en aquell moment es va enamorar bojament d’ell. Des d’aquell dia van estar sempre junts.

Un dia el noi li va demanar una cita la nit de Sant Joan al bosc. Ella va dir que si que volia tenir una cita amb ell, però que de nit ella era bruixa i llavors va anar a la cap de les bruixes i li va demanar un desig:

-“No vull ser bruixa mai més”.

La cap li va concedir el desig i va poder anar a la cita.

DARIO 6È B

“HA DE SER BRUIXA?”

Al país de Plaspipi vivia una Dama Fortuna que es creia que era la més guapa i rica. Ella només es preocupava pel seu físic. Però al més alt de la muntanya vivia una bella bruixa. Va arribar a ser la més maca de totes. Totes les bruixes eren lletges però ella no. Els seus pares li feien de tot, li ficaven de tot: ulls de granota, però ella seguia sent guapa.

Un dia va anar al poble a comprar i es va trobar amb la Dama Fortuna. La Dama la va mirar i li va dir:

-Com es que tu ets més guapa que jo.

La bruixa no va respondre i la Dama no ho va poder suportar i es va morir de la pena.

ANDREA 6È B

“EL BOSC MÀGIC”

El 23 de juny, a un bosc , hi havia una família de follets que eren dolents. Van tindre un problema. Pel matí es van trobar amb La Mala Bèstia. Els follets li feien entremaliadures i ells es va enfadar tant que amb la seva màgia va fer un conjur. El conjur era que es convertirien en granotes per sempre Van passar dos hores. De sobte una fada va passar pel bosc màgic i va veure a les granotes i va preguntar:

-Què us ha passat?

-Que la Mala Bèstia ens ha fet un conjur i ens ha convertit en granotes.

La fada amb un altre conjur els va convertir en follets bons.

I així els follets van viure feliços amb la fada.

EMILIA 6è B

“EL BESAVI D’EN JOAN I EL SEU FILL”l

Fa molts anys, quan els besavis eren joves, no hi havia televisió, però creien en les bruixes, en encanteris, en dimonis i en fades. A més a més tots coneixien o havien viscut alguna història emocionant i màgica amb aquests personatges.

Les dones sabien preparar herbes medicinals i coneixien rituals màgics per endevinar el futur i els nens i nenes cantaven la cançó de les bruixes agafant-se de les mans:

-“En la nit dels Pirineus,

Volten bruixes amb barret.

Amb escombres de platí,

Netegen el firmament...”

Jo només contaré el que li va passar al meu besavi.

Ell era pastor i la nit de Sant Joan baixava el ramat a beure al barranc de Villacarli, quan va veure roba de dona plegada sobre una pedra. Només podia ser una bruixa!. En aquella època només les bruixes es banyaven despullades al riu. Va pensar en gastar-li una broma. Es va treure la creu que portava penjada al coll i la va deixar sobre la roba. Va recordar que les bruixes no podien apropar-se a una creu ni dir el nom de Déu.

La bruixa va començar a cridar:

-“Treu això d’asti. Si no te'n penediràs.”

-Què és això? Li deia el meu besavi.

-“Si no ho treus no veuràs del mon més al teu fill”

El besavi va agafar la creu i va tornar corrent a casa seva agafant tota l’herba falaguera que va poder. Tenia un nen acabat de nàixer que encara no estava batejat i havia sentit que les bruixes els agarraven per oferir-los la nit de Sant Joan al Mascle Cabró. Va tancar totes les portes i finestres deixant fora herba falaguera per a protegir-se i va fer foc per que les bruixes no poguessin entrar per la xemeneia.

Va agafar al seu fill al coll i el va vetllar tota la nit.

Quan es va fer de dia va poder anar a dormir. El perill havia passat.

JOAN

“EL PEPET I LES BRUIXES”

Hi havia una vegada en un bosc mot gran de la província de Barcelona on vivien tres bruixes, que eren germanes. Es deien: Marieta, Pepeta i Roseta. Eren molt velles i malvades i no tenien amics, de tan malvades que eren.

Una nit de Sant Joan fosca però amb una lluna mot brillant, les tres germanes van decidir fer una foguera al mig del bosc, per que la nit de Sant Joan és una nit màgica.

Quan les bruixes estaven ballant a la foguera va aparèixer un nen amb un gos. El nen es deia Pepeta i el gos es deia Roc. Les bruixes van agafar als dos, se’ls van emportar a la seva casa per menjar-se’ls. El Pepet estava molt preocupat pel roc, per que no havia menjat res , ni havia begut i va dir a les bruixes:

-Per favor, doneu-li aigua i menjar al meu gos Roc!

Les bruixes es van estranyar de que el Pepet demanés menjar i aigua pel seu gos roc i no demanés res per ell, i li van dir:

-Per que demanes pel teu gos? I tu, no tens gana?

El Pepet va contestar:

-El Roc és el millor amic que tinc; no vull que li passi res . Tenir un bon amic és una cosa molt important¡ Un bon amic sempre t’ajuda, t’escolta i està sempre que el necessites al teu costat¡

Les bruixes van veure al Pepet tan segur del que deia que van decidir no ser mai més malvades. A partir d’aquell dia es van convertir en unes bruixes molt bones per poder tindre amics.

JORDI

“LA HISTÒRIA DE LES DONES D’AIGUA”

Abans, quan la gent deia que la nit del 23 al 24 de juny era màgica, va passar una cosa que va deixar a tot el poble mort de por.

Eren les vuit de la tarda de la nit del 23 de juny, quan un home fort i esvelt que vivia en un poble a la vora del riu, va anar a buscar herbes màgiques per a que no li sortissin arrugues. Però ell no sabia que en aquell riu i aquella nit sortien “les dones d’aigua”. Anava a collir l’herba, quan les dones d’aigua que eren líquides però no es desfeien el van agafar. Tot seguit es van evaporar i es van anar a reunir amb les bruixes més lletges que us pugueu imaginar a dalt del cel.

Les dones d’aigua van tornar a baixar a la terra però van deixar a l’home sol amb les bruixes. Al cap d’una estona van tornar a pujar i portaven una nena molt maca que portava un vestit de cotó. La nena i l’home van escoltar el que parlaven. Deien que les dones d’aigua eren massa velles i que ja no podien espantar a la gent, que tenien que buscar més dones d’aigua ja que elles s’havien de jubilar.

Les bruixes van preguntar a l’home i a la nena si sabien alguna forma de solucionar el problema. Els dos van estar una estona callats i en silenci fins que la nena va dir que amb molts glaçons de gel, si els ajuntaven podien formar una dona d’aigua.

Tots van estar d’acord, el problema era qui anava a buscar els glaçons. Les bruixes van decidir fer una cursa pel bosc i qui perdés aniria a la seva casa a buscar el que necessitaven. Els dos van córrer tot el que van poder però va perdre la nena i va tindre que anar a la seva casa a buscar els glaçons.

A la seva casa no hi havia ningú, ja que els seus pares estaven amb els seus amics a una foguera. Va entrar a la cuina i va agafar tots els glaçons que va poder portar. Va anar cap al bosc tremolant de por fins al riu. Allí com abans , les dones d’aigua la van agafar i es van evaporar. A dalt estaven les bruixes esperant-la. Es van posar mans a la feina i van fer tres dones d’aigua totes semblants. Quan van acabar van donar les gràcies a la nena, la van baixar a la terra i es van evaporar. Mai ningú del poble s’ha acostat al riu.

ANABEL 6èB

“UN SOMNI DE LA NIT DE SANT JOAN”

Hi havia una vegada una noia passejant pel bosc. Havia sortit de bon matí amb els seus pares per buscar rovellons, però es va separar d’ells i no els trobava. Passava el temps i es posava més nerviosa, buscava amunt i avall però no hi trobava a ningú. Poc a poc s’anava fent fosc, ella cridava més i més fort, però seguia sense obtindre cap resultat. Quan el cel era completament negre i el vent movia sense parar les fulles dels arbres amb un so estrepitós va ser quan se’n va adonar de que aquella era la nit de Sant Joan.

Espantada, va seure a terra i va tancar els ulls. Quan els va obrir , va veure que entre els arbres que hi havia al davant sortia fum. Es va acostar i va veure una foguera amb un calder a la vora d’un riu, però no hi havia ningú al seu voltant. Va mirar que hi havia a dintre i es va veure reflectida junt amb els estels del cel en una poció d’herbes màgiques que bullia. Espantada, va tirar enrere, però quan encara no havia fet ni dos passes, va tossar amb algú. Ràpidament va donar-se la volta, i no va veure un altra cosa que una bruixa. Aquesta la va agarrar del braç i en un tres i no res es va trobar envoltada per tres bruixes. Sense dir ni paraula la van posar dintre d’una gàbia i li van dir que si no feia bondat se la menjarien per sopar. Mentre les bruixes van marxar un altra vegada cap al calder per seguir amb la seva poció màgica van aparèixer uns follets que al veure-la plorar li van oferir la seva ajuda per sortir de la gàbia. Sense pensar-s’ho dos vegades va dir que faria el que fos per sortir i els follets amb la seva màgia van obrir la porta de la gàbia. Com si fossin espies van marxar sense fer soroll i van anar a buscar a una font que hi havia al costat, unes herbes màgiques, que només creixien al voltant de la font i que al posar-les a la poció de les bruixes les faria desaparèixer. I així ho van fer. Quan les bruixes es van beure la seva poció, van desaparèixer.

Quan cantaven i saltaven contents al voltant de la foguera celebrant que ja no hi eren les bruixes, va aparèixer la Mala Bèstia i van començar a córrer pel bosc fins que sense adonar-se’n van caure a un riu. Es va aixecar i quan va obrir els ulls va veure que s’havia fet de dia i que tenia als seus pares al davant. Ràpidament es va llençar al seu coll i plorant els va comptar tot el que li havia passat. Ells, rient, li van dir que tot havia estat un somni, cosa de la màgica nit de Sant Joan.

I clic, clac, conte contat, ja s’ha acabat.

ARIADNA 6èB

“LES CUCALES LLESTES”

Eixa historia va passar a un bosc encantat, en un país anomenat Nuvolandia, una nit de Sant Joan.

Allí vivien unes bruixes malèvoles, lletges i que podien fer molts encanteris poderosos. També hi vivien en aquell bosc les cucales, que eren uns cucs de colors molt alegres i que sempre estaven molt felices i cantaven a la nit per que sempre tenien alguna cosa que celebrar.

Les cucales tenien lo seu niu en un arbre .Al costat del arbre vivien tres bruixes en una casa casi mes vella que elles. Cada dia les bruixes agarraven a tres cucales pa fer-los encanteris per que no podien suportar que estiguessin tan alegres i les volien eliminar a totes.

Com que les bruixes no poden beure l’aigua de la font la nit de Sant Joan perquè desapareixen, les cucales van tindre una idea i la van posar en marxa.

Al dia següent, que era la nit de Sant Joan, van ficar a prova la idea, van anar a la font a agarrar l’aigua i van donar l’aigua com a ofrena a les bruixes .Les bruixes no sabien que l’aigua era de la font i se la van beure i es van esfumar .

Les cucales van celebrar una festa que encara dura ara i si vas a aquest bosc les sentiràs cantar.

AITOR

“EL PROBLEMA DELS FOLLETS A LA NIT DE SANT JOAN”

“EL PROBLEMA DELS FOLLETS A LA NIT DE SANT JOAN”

Una nit màgica de Sant Joan a un poble hi havia una casa abandonada. Amb una família de follets que preparaven la nit de Sant Joan. Uns anaven a buscar llenya per la foguera, d’altres collien les herbes màgiques. Però quan s’estava fent de nit, no trobaven hi les herbes ni llenya. Van buscar per tot arreu i no van trobar res. El follet més petit va entrar a una cova amb els seus familiars. La cova era fosca i gran. Van anar per molts camins de la cova i ningú no trobava res. Es van separar i el petit va veure una llum i van anar cap a ella. Va veure un home amb els cabells llargs i li va preguntar que feia amb la llenya i les herbes. L’home li va dir que estava celebrant la nit de Sant Joan sol perquè no tenia família i el follet va cridar als seus familiars per celebrar la nit de Sant Joan tots junts.

SABRINA 6è B

“LLUNA PLENA”

“LLUNA PLENA”

Compta la gent que fa molts i molt anys, una nit de Sant Joan, van convocar una reunió totes les bruixes de les coves de Mont Negre. Un lloc tenebrós, fosc i amb sons cruixidors de raigs i trons; coneguts per tots els habitants propers a dos-cents quilòmetres al voltant. La llum del sol no apareixia mai, sempre es podia observar la lluna plena. Ales dotze en punt, es va escoltar lo primer udol de la mala bèstia, primera senyal de que devien acudir sense falta a la cerimònia de rituals bruixots , per al pròxim any.

La bruixa més vella es considera la més sàvia. Ella dona inici i fi a les reunions, conjurs de malediccions.

Una bruixa va proposar a la concentració, crear una maledicció per les bruixes que fossin xafarderes. Totes les bruixes que s’apropessin a la font de Sant Joan es convertirien en gambutzins.

La bruixa més jove no va fer cas de la maledicció. Quan van tocar les dotze campanades , pensant que no la veuria ningú, es va apropar a la font màgica de Sant Joan, es va rentar les mans i la cara i al mateix moment es va transformar en un gambutzí. Va tindre que passar un segle per que es sequés la font i tornés a ser bruixa trencant la maledicció i penedint-se de la seva xafarderia.

MARC.6èB

“LES BRUIXES DE LA NIT DE SANT JOAN”

Fa molt temps, a les nits de Sant Joan , sempre sortien les bruixes. Les bruixes de dia dormien i de nit es menjaven a la gent. Una nit de Sant Joan les bruixes van sortir de la seva cova per menjar-se als ciutadans. Tota la gent sortien cridant i corrent.

Cada bruixa agafava tres persones i les posava a una gàbia. Després anaven a per més gent i se la menjaven.

Però hi havia un mag que sabia que això passava cada nit de Sant Joan i va començar a pensar.

Un altra nit de Sant Joan, el mag sortia de la seva caseta i deia ABRACADABRA¡ Que les bruixes es converteixin en gent del poble i que siguin bones¡I va fer PAM¡¡¡

No s’escoltava res, estava tot en silenci i Així va ser que les bruixes no existeixen.

AUDINGA

A Graus.....

A Graus, la nit de Sant Joan la gent surt a “Sanjoanar-se”.

Es va a set fonts abans que surti el sol, fonts del voltant del poble, que son: la font del “Regustán”, “la Teja”, Font Pinos, font “El Chuflé”, Font “Julian”, Font Gambón”, Carretera Benavarri, i la font de la serra de Baldomera....A aquestes fonts s’ha de rentar amb aigua i segó abans que surti el sol per evitar malalties de la pell i per fer

desaparèixer les berrugues.

A la matinada, abans que surti el sol, es el moment de recollir plantes (que han rebut la rosada de la nit de Sant Joan.

També s’agafen nous per fer el vi de nous, i algunes plantes medicinals i aromàtiques que s’han d’agafar aquesta nit perquè tinguin totes les seves propietats curatives.

Joan 6è B

A Fraga fa 80 anys......

Li he preguntat al Tio Agostí, germà de la meva besàvia, que te 80 anys. M’ha explicat que a Fraga fa uns 60 anys la festa de sant Joan era una festa important. Tan important que es feien revetlles o ball de nit que només es feia quan hi havia festa grossa.

Abans d’eixir el sol s’havia d’anar a prendre la “Sant Joanada” que volia dir rentar-se la cara amb l’aigua de la font de Salilles al Camí de Torrent . Hi anaven en colles de joves i també famílies senceres caminant.

També es deia que si et sucaves les berrugues amb la llet d’una figuera borda et marxaven .

Com que coincidia amb l'època de la sega aquell dia als joves lis donaven estall, que volia dir que si acabaven tota la feina del dia podien anar a la revetlla.

Aitor 6è B

La Sabrina ens explica coses del Marroc…..

La família de la Sabrina es de Marroc. Li han contat que per aquesta època també allí es celebren festes.

A Ouarzazate fan les simfonies del desert, a Séfrou la festa de les cireres, a Marrakechel el festival de les arts populars i porten la roba típica del Marroc.

Sabrine 6è B

Al Marc li han dit que a Mequinensa....

La nit de Sant Joan havien de saltar la foguera per matar els mals esperits.

Al cantó del foc es menjava la coca de Sant Joan.

Era una nit de bruixes i se lis demanava la predicció del futur. Com que era una nit màgica es pensaven que es complirien els desitjos.

A la matinada la gent anava a rentar-se la cara a la font o manantial perquè deien que tenia efectes curatius .

Al mateix temps pensaven que les herbes tenien propietats miraculoses.A les dotze de la nit si poses una clara d’ou dins d’un got d’aigua a la serena, a l’endemà la clara d’ou s’ha convertit en la barca de Sant Joan.

Marc 6è B

Lo Marc diu que….

La nit de Sant Joan s’agafaven tres plantes abans que sortís el sol perquè deien que amb això curaven les malalties.

També es lligava una corda al voltant del tronc dels noguers per a que no es corquessin les nous.

Les noies es rentaven la cara abans de sortir el sol a la Font.

Marc 6è A

Al Joan li han contat que a Barcelona ......

El pare del Joan li ha contat que quan era petit a Barcelona la nit de Sant Joan era la nit més màgica de l’any. A cada cantonada es feia una foguera. La gent per la tarda anava pel carrer, cridava als veïns i recollia els mobles i robes velles que apilaven a la foguera. Igual que pels Rams “el que no estrena res no val”, per Sant Joan, “el que res no crema…”

Quan es feia fosc, s’encenia la foguera i els veïns baixàvem a fer el sopar d’alforja al carrer. Baixàvem les cadires i el menjar de casa i estàvem allí fins a la matinada.

Quan va ser més gran va descobrir que Sant Joan tenia una tradició de foc i una gran tradició d’aigua. Quan eren joves la cosa era anar-se a banyar al mar al sortir el sol

Joan 6è B

Al Javi li han contat que a Fraga per Sant Joan…..

La festa de Sant Joan se celebra a finals de juny. Aquella nit, segons diu mon iaio, es posava aigua a una galleta a la “serena” . A l'endemà, abans que sortís el sol, los de casa s’havien de llavar la cara per previndre els “brians” (taques blanques a la cara).

La so Antonia “Miteia” diu que a més a més aquell matí, als jornalers lis llevaven uns quadrats de xocolata que se’ls menjaven quan descansaven de segar. Com era època de segar, estava prohibit fer fogueres.

La so Antonia Alcaine, de “Ca l’Afumat”. Això pareix que es d’una època posterior, i avui encara hi ha dones que ho fan.

La Teresa Ricart, “Tereseta la Morella”, mos ha explicat un cas de veritat. Hi havia una xiqueta que havia nascut amb una gra molt gros que li penjava de l’orella. La matinada de Sant Joan la seva iaia va agafar tres herbes diferents i els hi va passar per l’orella tres vegades fent el símbol de la creu i dient “un, dos tres, santíssima trinitat és” . El gra va desaparèixer per tota la vida.

Javi 6è A

A l ‘Audinga li han dit que a Lituania ......

Els pares de l’Audinga son de Lituània. Li han explicat que allí també es celebra una festa la nit del 23 al 24 de juny que es diu Jonires.

Lo típic d’aquesta festa es buscar nou herbes diferents per fer una corona.

També es fan fogueres i es salta per sobre d’elles.

També fan concerts de música.

Diuen que si aquest dia trobes falgueres et portarà bona sort.

Les parelles d’enamorats fan un joc per fer corones. Posen una espelma i deixen anar la corona al riu. Si les dos corones s’ajunten la parella continuarà junta i si no , no estaran junts.

Antiguament la gent dels pobles pujaven a dalt d’una muntanya i feien fogueres, cantaven, ballaven. Des de els pobles es veien les fogueres de les muntanyes.

Per Sant Joan deien que si hi havia moltes estrelles , pel Nadal faria molt fred i nevaria molt i si estava núvol ,a l’hivern plouria molt.

Audinga 6è B

A la Inés li han contat que a Alins…...

Aquesta historia me l’ha contat la meva iaia Juanita. El nom que te li van ficar perquè el seu bateig va ser el dia de Sant Joan. Ella sempre diu que la van batejar al so de les campanes. Va néixer a Alins, un poble del Pallars sobirà fa 62 anys.

A les 1o de la nit, la gent del poble va en xaranga per un bosc fins arribar a dalt d’una muntanya on està l’ermita de Sant Quirze. Allí els mossos agafen les torxes i baixen fins al poble . Això es diu la baixada de la torxa. Un cop ja al poble vana missa i allí hi ha un pi. Encenen la soca i tiren les torxes. Després reparteixen coca de Sant Joan i beuen vi dolç.

Algunes creences de la nit de Sant Joan son.

· Si aquesta nit et toques les berrugues abans que surti el sol marxen més aviat.

· Si fiques oli al cul de les figues maduren abans.

· Si poses un balde d’aigua al ras tota la nit i et rentes la cara amb ella a la matinada, els grans et marxen.

Inés 6è B

L’Andrea diu que a Cadis….

La família de l’Andrea que és de Cadis li ha contat que allí la nit de Sant Joan fan el foc dels ninots.

Les dones que volen tenir un fill han de saltar les ones del mar.

També fan rituals i ballen la dansa del ventre i la dansa del foc que consisteix en caminar per damunt de les brases.

Andrea 6è B

A l’Anabel li han contat que...

La nit del 23 al 24 de juny es la més curta de l’any. Avans es pensava que era una nit màgica. La gent creia que si es rentaven la cara avans de sortir el sol no tindrien grans ni berrugues. També es feia una revetlla al camp de futbol vell. Es feia una foguera i es cremaven els mobles vells com símbol de renovació.

Anabel 6èB

L’Amanda diu que a a Saidí….

"A Saidí per la festa de Sant Joan una festa fan"

Anaven al castell, feien una foguera i es menjaven les coques amb vi abans que sortís el sol. Això m’ho ha contat la iaia Celia.

Amanda 6è B.

A l ‘Alba li han contat que fa anys a Fraga ......

A l’Alba li han contat que antiguament a Fraga aquesta nit es celebrava una revetlla a la discoteca a l’aire lliure. També es menjava coca.

A la maitinada la gent anava perl camí de Torrent a la Font . Deien que donava bona sort. Havien de mullar-se els peus, la cara i les mans amb l’aigua de la Font. També agafaven tres herbes diferents que si te les esfregaves pel cos marxaven les berrugues, pigues…

Alba 6è A

A l’Aitor li han contat que a Binefar ....

M’ha contat el meu iaio Luis que és de Binefar (Osca) que al seu poble es celebrava Sant Joan fa uns 50 anys. Es feien fogueres a cada carrer. Els joves i les parelles saltaven les fogueres i anaven a recórrer-les totes. A cada foguera es convidava a beure vi en porró o en bota.
Al balcó posaven un cosi ple d’aigua i li tiraven 7 monedes. Al mati es rentaven la cara i els braços amb aquella aigua .Això ho feien perquè no se lis arrugués la pell.
A les fogueres la gent s'assentaven amb cadires en rodona mirant lo que feien els joves.
Aitor 6è B

Al Joan li han contat que a Villacarli ......

La mare del Joan que és de Villacarli li ha explicat que a Villacarli, els nois per afalagar a les noies lis posen un ram de herba falguera a la porta o finestra de casa.

Abans lis feien “enramades” a les finestres.

Quan una noia es trobava al matí de la nit de Sant Joan un ram, volia dir que tenia un pretendent.

L’herba falguera deien que “floreix grana i es desgrana” la nit de Sant Joan jus a les dotze. Això es perquè es una falguera i la gent no trobaven explicació de com es reproduïa.

Les noies s’ajuntaven a una casa i posaven a un vas una clara d’ou amb una mica d’aigua. Deixaven el vas ala serena. Després miraven la forma que havia fet la clara a l’aigua. A una li va sortir un vaixell de vela i es va casar amb un mariner,. A un altra li va sortir una pala de forn i es va casar amb un pastisser. Al vas es podia llegar el futur….

Joan. 6è - B.