diumenge, 18 de gener del 2009
2
Fa milions d'anys, una nit de juny, concretament el dia 23, va passar una cosa una mica estranya.
L'Anna i Paula eren dos amigues. Aquell dia elles van quedar per anar al bosc, perquè lis havien dit que aquella nit era costum anar a mullar-se el cos a una font que curava tot tipus de malalties de la pell.
Per arribar van tenir que recórrer un camí molt llarg. Quan van arribar, es van adonar que no sortia aigua de la font. Al cap d'una estona, va començar a arribar gent del poble. L'Anna i la Paula lis van contar que no hi havia aigua. La gent estava molt enfadada.
Un senyor que estava allí va dir que feia uns dies ell, havia anat a caminar pel bosc i va veure a unes bruixes agafant L'aigua de la font. Ell lis va preguntar que perquè agafaven tanta aigual, i elles li van dir que no tenien aigua ni per beure, ni per menjar i ni per a dutxar-se.. i que la necessitaven per viure.
Quan el senyor Ramon va acabar d´explicar, tota la gent va pensar que tenien que fer alguna cosa per recuperar l'aigua. Havien de trobar a les bruixes però, on eren aquestes bruixes?
Al cap d'una estona van escolar uns rieres. Venien d'una cova, tots es van apropar. Quina il·lusió!! Eren les bruixes. Elles tenien tota L'aigua dintre de la cova. La cova era molt gran però no hi havia res més que aigua, fruits del bosc i uns cartons on dormien. Allò era tot lo que tenien en la seva casa.
El senyor Ramon lis va dir que no agafessin aigua perquè era de tot el poble. Les bruixes van adonar-se que el senyor Ramon tenia part de raó però elles li van proposar un acord. Elles serien les ames del bosc tots els dies excepte el 23 i 24 de juny i a canvie, elles s'encarregarien de mantenir net tot el bosc i que tot estigués bé.
Els dies anaven passant i la gent del poble ja no s'acordava, fins que un dia el senyor Ramon es va acordar i va anar a veure com estava el bosc.
Quan va arribar, es va trobar tot el bosc brut i mal cuidat. El senyor Ramon es va apropar a la cova de les bruixes. Les bruixes es van amagar quan el senyor va entrar.
Ramon, tot enfadat, va dir que agafessin totes les maletes i que marxessin a un altre país. Les bruixes primer no feien cas, però el senyor va insistir fins aconseguir-ho. Totes les bruixes van agafar les maletes, els cartons on dormien, els fruits del bosc i L'aigua. El senyor Ramon lis va agafar tot i va fer-les fora de la cova. Les bruixes se'n van anar. El senyor va anar a anunciar-ho a tot el poble. El poble estava molt content per la feina del senyor Ramon. Van construir una estàtua anomenada "El Senyor Ramon”.
ALBA BUISÁN NAVAS.
ON ESTARÀ L'AIGUA?
Fa milions d'anys, una nit de juny, concretament el dia 23, va passar una cosa una mica estranya.
L'Anna i Paula eren dos amigues. Aquell dia elles van quedar per anar al bosc, perquè lis havien dit que aquella nit era costum anar a mullar-se el cos a una font que curava tot tipus de malalties de la pell.
Per arribar van tenir que recórrer un camí molt llarg. Quan van arribar, es van adonar que no sortia aigua de la font. Al cap d'una estona, va començar a arribar gent del poble. L'Anna i la Paula lis van contar que no hi havia aigua. La gent estava molt enfadada.
Un senyor que estava allí va dir que feia uns dies ell, havia anat a caminar pel bosc i va veure a unes bruixes agafant L'aigua de la font. Ell lis va preguntar que perquè agafaven tanta aigual, i elles li van dir que no tenien aigua ni per beure, ni per menjar i ni per a dutxar-se.. i que la necessitaven per viure.
Quan el senyor Ramon va acabar d´explicar, tota la gent va pensar que tenien que fer alguna cosa per recuperar l'aigua. Havien de trobar a les bruixes però, on eren aquestes bruixes?
Al cap d'una estona van escolar uns rieres. Venien d'una cova, tots es van apropar. Quina il·lusió!! Eren les bruixes. Elles tenien tota L'aigua dintre de la cova. La cova era molt gran però no hi havia res més que aigua, fruits del bosc i uns cartons on dormien. Allò era tot lo que tenien en la seva casa.
El senyor Ramon lis va dir que no agafessin aigua perquè era de tot el poble. Les bruixes van adonar-se que el senyor Ramon tenia part de raó però elles li van proposar un acord. Elles serien les ames del bosc tots els dies excepte el 23 i 24 de juny i a canvie, elles s'encarregarien de mantenir net tot el bosc i que tot estigués bé.
Els dies anaven passant i la gent del poble ja no s'acordava, fins que un dia el senyor Ramon es va acordar i va anar a veure com estava el bosc.
Quan va arribar, es va trobar tot el bosc brut i mal cuidat. El senyor Ramon es va apropar a la cova de les bruixes. Les bruixes es van amagar quan el senyor va entrar.
Ramon, tot enfadat, va dir que agafessin totes les maletes i que marxessin a un altre país. Les bruixes primer no feien cas, però el senyor va insistir fins aconseguir-ho. Totes les bruixes van agafar les maletes, els cartons on dormien, els fruits del bosc i L'aigua. El senyor Ramon lis va agafar tot i va fer-les fora de la cova. Les bruixes se'n van anar. El senyor va anar a anunciar-ho a tot el poble. El poble estava molt content per la feina del senyor Ramon. Van construir una estàtua anomenada "El Senyor Ramon”.
ALBA BUISÁN NAVAS.
Etiquetes
MES HISTÒRIES
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
gualllll
Hola, n'Àngel i na Noelia et volem dir que el teu conte és guay,adeu noe i angel escola des mercadal
Publica un comentari a l'entrada