EL MISTERI DE LA NIT DE SANT JOAN

Era la nit de Sant Joan i com cada any la Judit i els seus pares el Jordi i la Pepeta se’n anaven a celebrar la festa amb els veïns del poble on vivien. La festa era a la plaça que estava ben guarnida amb paperets.
Al mig de la plaça hi havia una gran foguera feta amb mobles vells que els nens havien anat a buscar per les cases durant tot el dia.
Després de caminar una estona pel carrer major la Judit i els seus pares van arribar a la plaça on es celebrava la revetlla. Les taules eren parades, el menjar estava a la taula i la brasa de la foguera preparada per coure el menjar. Però la gent no es veia per cap lloc, tot estava buit. Van pensar que havien arribat d’hora i van decidir esperar una estona.
Els minuts anaven passant, després les hores i la gent no arribava. La Judit ho trobava una mica estrany i els seu cap ja feia estona que pensava que alguns esperits s’havien emportat tota la gent. Això que pensava ho va explicar als seus pares. Li van dir que deixés de somniar, que els esperits de la nit de Sant Joan no existien.
Com na la creien la Judit va decidir anar a investigar. Va trobar restes de menjar pel terra, també unes gotes de sang i algunes peces de roba. Va seguir el rastre i va arribar a una casa vella i abandonada, però com tenia una mica de por no va entrar i va pensar que seria millor anar a buscar als seus pares i així ho va fer.
Ells no se la van creure quan els hi va contar el que havia descobert, li van dir que abans de cinc minuts els hi ensenyes les proves que havia trobat. La Judit va anar a buscar tot el que havia trobat, fins hi tot va agafar sang que estava a la gespa i els hi va portar als seus pares, que finalment s’ho van creure. Tots van caminar fins la casa vella i abandonada i van entrar, i a les hores... els van trobar a tots els veïns morts i van veure un esperit penjat amb una creu damunt d’una foguera.
Des d’aquell dia els pares de la Judit van començar a creure amb els esperits.
Marina Escandil