UNA NIT MÀGICA

L’historia que us vaig a contar va succeir fa molts anys en un país llunya i va passar la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Aquella nit un nen estava dormint tranquil•lament al seu llit i estava tenint un somni una mica estrany. Somiava que tota la gent del seu poble estava reunida al voltant d’una foguera la nit màgica de Sant Joan.
L’Àngel, el nen de l’historia al seu somni veia com unes dones aixafaven herbes i se les ficaven a la cara. Ell tot estranyat es va apropar a les dones i els hi va preguntar:
- Per què us fiqueu-ho aquestes herbes a la cara?.
- Per curar-nos les arrugues- Van respondre les dones.
El somni continuava amb un nou personatge la mare del nen. Tots dos anaven capa a casa seva i per arribar-hi tenien que travessar un bosc ple de bruixes, bruixots, monstres i éssers fantàstics.
Tot just quan estava somiant això algú el va despertar. Eren les sis de la matinada i el feien llevar perquè era la nit de Sant Joan i abans de sortir el sol tenia que anar-se a rentar la cara a la font del seu poble.
Quan va veure a la seva mare li va explicar el somni que havia tingut i li va dir que no sabia com havia acabat la historia que estava somniant perquè just al moment més interessant l’havia despertat algú per fer justament les coses del somni.
Quina casualitat oi?

Isabel Barrafón