VOLEU FER UN LLIBRE DE SANT JOAN?

Primer heu d'imprimir el full dels dibuixos i després fer els plecs de les imatges posteriors.
Doblega el full per la meitat

Doblega les dos meitats en direcció contraria de forma que el full queda dividit en 4 parts.

Una vegada doblat queda així:

Es desplega i es torna a dividir per la meitat al llarg del full.

Es talla fins on indica la ratlla de la tisora i després nomes cal empenyer cap al mitg i ja tenim el llibre montat.

RODOLINS DE LA FESTA DE SANT JOAN

I ara uns rodolins de segon curs ...

DITES DE SANT JOAN

Els alumnes de sizé hem preparat unes dites de Sant Joan, les que més mos han xocat. Escolteu, escolteu......

LLETRA DE LA CANÇÓ LA NIT DE SANT JOAN

La Nit De San Joan

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somiin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes els porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

JAUME SISA

AL JORDI LI HAN EXPLICAT QUE PER CURAR LES BERRUGUES......

La nit de San Joan, si algú tenia berrugues podia recitar aquesta cançó d'encantament perque li marxessin:
Nostro Senyor i Sant Joan
los dos per un camí van.
Troben a Martí:
-Martí , que fas astí?
-Asti, que tinc mal de berrugues
que no en puc eixir.
-unta-te-les en oli d'oliva
i te se fondràn com la saliva

Una cançó de la Nit de Sant Joan de Jaume Sisa

PODEM FER KARAOKE¡

UNA NIT MÀGICA

L’historia que us vaig a contar va succeir fa molts anys en un país llunya i va passar la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Aquella nit un nen estava dormint tranquil•lament al seu llit i estava tenint un somni una mica estrany. Somiava que tota la gent del seu poble estava reunida al voltant d’una foguera la nit màgica de Sant Joan.
L’Àngel, el nen de l’historia al seu somni veia com unes dones aixafaven herbes i se les ficaven a la cara. Ell tot estranyat es va apropar a les dones i els hi va preguntar:
- Per què us fiqueu-ho aquestes herbes a la cara?.
- Per curar-nos les arrugues- Van respondre les dones.
El somni continuava amb un nou personatge la mare del nen. Tots dos anaven capa a casa seva i per arribar-hi tenien que travessar un bosc ple de bruixes, bruixots, monstres i éssers fantàstics.
Tot just quan estava somiant això algú el va despertar. Eren les sis de la matinada i el feien llevar perquè era la nit de Sant Joan i abans de sortir el sol tenia que anar-se a rentar la cara a la font del seu poble.
Quan va veure a la seva mare li va explicar el somni que havia tingut i li va dir que no sabia com havia acabat la historia que estava somniant perquè just al moment més interessant l’havia despertat algú per fer justament les coses del somni.
Quina casualitat oi?

Isabel Barrafón

EL MISTERI DE LA NIT DE SANT JOAN

Era la nit de Sant Joan i com cada any la Judit i els seus pares el Jordi i la Pepeta se’n anaven a celebrar la festa amb els veïns del poble on vivien. La festa era a la plaça que estava ben guarnida amb paperets.
Al mig de la plaça hi havia una gran foguera feta amb mobles vells que els nens havien anat a buscar per les cases durant tot el dia.
Després de caminar una estona pel carrer major la Judit i els seus pares van arribar a la plaça on es celebrava la revetlla. Les taules eren parades, el menjar estava a la taula i la brasa de la foguera preparada per coure el menjar. Però la gent no es veia per cap lloc, tot estava buit. Van pensar que havien arribat d’hora i van decidir esperar una estona.
Els minuts anaven passant, després les hores i la gent no arribava. La Judit ho trobava una mica estrany i els seu cap ja feia estona que pensava que alguns esperits s’havien emportat tota la gent. Això que pensava ho va explicar als seus pares. Li van dir que deixés de somniar, que els esperits de la nit de Sant Joan no existien.
Com na la creien la Judit va decidir anar a investigar. Va trobar restes de menjar pel terra, també unes gotes de sang i algunes peces de roba. Va seguir el rastre i va arribar a una casa vella i abandonada, però com tenia una mica de por no va entrar i va pensar que seria millor anar a buscar als seus pares i així ho va fer.
Ells no se la van creure quan els hi va contar el que havia descobert, li van dir que abans de cinc minuts els hi ensenyes les proves que havia trobat. La Judit va anar a buscar tot el que havia trobat, fins hi tot va agafar sang que estava a la gespa i els hi va portar als seus pares, que finalment s’ho van creure. Tots van caminar fins la casa vella i abandonada i van entrar, i a les hores... els van trobar a tots els veïns morts i van veure un esperit penjat amb una creu damunt d’una foguera.
Des d’aquell dia els pares de la Judit van començar a creure amb els esperits.
Marina Escandil

LA MALA BESTIA:

Hi havia una vegada un nen , que es die Pere. Vivia prop d'Un bosc on contaven que el dia 24 de Juny, sortien pel bosc unes criatures màgiques. Una d'elles s'anomenava Gages, eren unes criatures molt petites. També al riu del bosc, vivien unes altres criatures, que la gent del poble respectaven molt, es deien dones de l'aigua, que donaven l'aigua a canvi d'euros i curaven malalties. També existien les bruixes, que tenien tres herbes i regalaven a les persones per curar les berrugues.
Peró tot en aquell bosc no era felicitat; a una cova on hi havie una mala bestia. El poble tenia molt de por, per què aquesta bestia es va menjar a un nen.
Esta mala bestia sempre sortia el dia 24 de Juny, i L'únic que el podia matar, eren les criatures anteriors.
Era molt difícil que es posessin d´acord , per això no havien aconseguit matar-la.
Tot el poble va anar al bosc i amb L'ajuda de les tres criatures van anar a la cova.
Simplement amb aquesta unió i la força, van matar a la bestia.

JULEN

DESASTROSES TROBADES

Una nit màgica , la del 23 de Juny s'estava celebrant la verbena de Sant Joan a la vora d'un riu de xocolata, d'un mon desconegut. Allí vivia un nen molt valent.
L'Únic nen que es dia Joan de tota aquella aldea era ell, i allò per a una nit de Sant Joan era molt perillós.

De sobte, una fumarada de fum el va portar fins L'altre costat del riu de xocolata. Eren les fumeres que volien desfer al xiquet i convertir-lo en més fum.

Al final Joan va aconseguir escapar-se despistant-les. Quan es va allunyar es va trobar amb un ser molt gros que tenia 6 dits, un a cadascun dels seus sis braços, 3 cames molt primetes, un cap més gros que un autobús amb un ull com els ciclops en mig, 3 boques i un nas quadrat.

Aquella mala bestia era molt lleg. Aquella bestia li volia apilotar però no ho va aconseguir perquè va arribar a una font D'aigua i va tirar l'agua per damunt de la mala bestia i li va sortir un gran que tenia al peu feia molts anys.

En Joan que ja no tenia res, va seguir caminant, sense adonar-se que anava per L'altre costat. Va arribar a un lloc molt estrany, i es va trobar tres dones vestides de negre damunt d'una granera amb un nas tan punxant que semblava un punxó.

Les tres bruixes li van agafar i li van posar a damunt d'una granera i el van portar a un riu D'aigua, no de xocolata, on es trobava "la Gran Dona del Aigua" que havia enganyat a tots perquè com vivia al riu s'havia tornat bona. Va ajudar al nen i el nen no es va adonar per que ajudava L'aigua del riu.

Llavors, va aparèixer un nen que es dia Joan al mig del foc amb una mica d'Aigua que va acabar amb el foc. L'agua va desaparèixer, i tots es van alegrar molt amb Joan.
Ja era el dia i la dona del aigua encara no havia tornat. Y no va aparèixer fins L'any següent, una nit del 23 de Juny.



AINOA RIVAS

LES BRUIXES DE BUESA

Hi havia una vegada unes dones que vivien en un poble molt alt a la muntanya. Aquestes dones sabien moltes coses per curar als malalts i per això les deien les bruixes de Buesa.
Fa molts anys, quan encara existien estes bruixes, un nen del poble de baix es va posar malalt. El nen, es die Martí i no sabien que li passava. Per les nits se llevava i marxava caminant pel bosc i ningú li podia parar per despertar-lo.
Quan surti el sol, tornava a casa i no s´acordava de res.
Pel matí, la mare li die:
- Martí, Martí, què vas fer ahir per la nit?. On vas anar?
En Martí no sabia res, estava molt cansat i no tenia ganes de fer res.

Quan els seus amics anaven a buscar-lo per jugar, ell no tenia forces per corre. Totes les nits li passava el mateix: estava cansat i confús i els seus pares també.

Per sort, la seva avia es va acordar de les bruixes de Buesa i al endemà van anar a veure-les.

Aquestes bruixes feien moltes medicaments amb herbes del bosc i també feien alguna altra cosa màgica que no li deien a ningú. En Martí, tenia una mica de por. A més, a més, quan van arribar a Buesa es van trobar amb unes dones vestides de negre i amb un mocador al cap. Així doncs, van anar a preguntar-lis a aquelles dones on estaven les bruixes. Elles li van contestar que estaven a lo més profund del poble.

Quan van trobar la casa va donar la casualitat de que no hi havia ningú. Les bruixes estaven collint herbes. Desprès, les van trobar al camp.

Aquella nit van anar amb el Martí i li van donar unes herbes, li van dir paraules rares i màgiques i el Martí es va curar per sempre.




Javi Amate Cruellas.

ON ESTARÀ L'AIGUA?

Fa milions d'anys, una nit de juny, concretament el dia 23, va passar una cosa una mica estranya.
L'Anna i Paula eren dos amigues. Aquell dia elles van quedar per anar al bosc, perquè lis havien dit que aquella nit era costum anar a mullar-se el cos a una font que curava tot tipus de malalties de la pell.
Per arribar van tenir que recórrer un camí molt llarg. Quan van arribar, es van adonar que no sortia aigua de la font. Al cap d'una estona, va començar a arribar gent del poble. L'Anna i la Paula lis van contar que no hi havia aigua. La gent estava molt enfadada.
Un senyor que estava allí va dir que feia uns dies ell, havia anat a caminar pel bosc i va veure a unes bruixes agafant L'aigua de la font. Ell lis va preguntar que perquè agafaven tanta aigual, i elles li van dir que no tenien aigua ni per beure, ni per menjar i ni per a dutxar-se.. i que la necessitaven per viure.
Quan el senyor Ramon va acabar d´explicar, tota la gent va pensar que tenien que fer alguna cosa per recuperar l'aigua. Havien de trobar a les bruixes però, on eren aquestes bruixes?
Al cap d'una estona van escolar uns rieres. Venien d'una cova, tots es van apropar. Quina il·lusió!! Eren les bruixes. Elles tenien tota L'aigua dintre de la cova. La cova era molt gran però no hi havia res més que aigua, fruits del bosc i uns cartons on dormien. Allò era tot lo que tenien en la seva casa.
El senyor Ramon lis va dir que no agafessin aigua perquè era de tot el poble. Les bruixes van adonar-se que el senyor Ramon tenia part de raó però elles li van proposar un acord. Elles serien les ames del bosc tots els dies excepte el 23 i 24 de juny i a canvie, elles s'encarregarien de mantenir net tot el bosc i que tot estigués bé.
Els dies anaven passant i la gent del poble ja no s'acordava, fins que un dia el senyor Ramon es va acordar i va anar a veure com estava el bosc.
Quan va arribar, es va trobar tot el bosc brut i mal cuidat. El senyor Ramon es va apropar a la cova de les bruixes. Les bruixes es van amagar quan el senyor va entrar.
Ramon, tot enfadat, va dir que agafessin totes les maletes i que marxessin a un altre país. Les bruixes primer no feien cas, però el senyor va insistir fins aconseguir-ho. Totes les bruixes van agafar les maletes, els cartons on dormien, els fruits del bosc i L'aigua. El senyor Ramon lis va agafar tot i va fer-les fora de la cova. Les bruixes se'n van anar. El senyor va anar a anunciar-ho a tot el poble. El poble estava molt content per la feina del senyor Ramon. Van construir una estàtua anomenada "El Senyor Ramon”.


ALBA BUISÁN NAVAS.

LA NIT ESTRANYA

Hi havia una vegada dos xiquets. El gran es deia Joan i el més petit Jordi. Ells no creien en la nit de Sant Joan.Com els nens no creien en la nit de Sant Joan, una nit a la seva habitació va aparèixer una bruixa fastigosa que lis va contar una historia que deia així:
Hi havia a un poble dos xiquets que no creien en la nit de Sant Joan i al dia següent van tindre la desgracia de morir. El Joan i el Jordi no paraven de repetir
-Es una mentida!
I la bruixa deia:
- Demà pel maití us ho trobareu . ja parlarem demà.
Los xiquets eren molt forts i no tenien por del que pogués passar, Així que van seguir dormint.
Faltaven dos dies per la nit de Sant Joan, els nens es van despertar i no els hi havia passat res.

El Joan va dir:
-Quina bruixa més estúpida, no ens ha passat res.
Al dia següent era el dia de Sant Joan. La mare els va despertar:
Vinga nois amunt.!
Llavors va passar una cosa molt estranya, cada vegada que donaven un pas queia una pedra . Ells no ho sabien però les tirava la bruixa amb la seva màgia. Quan van arribar al parc tots els nens els miraven estranyats.
A la nit van anar al llit i al dia següent tenien tota la cara plena de berrugues. Feien mania i es van asustar molt. Es van posar a plorar i la seva mare molt tranquil·la lis va dir:
-Això us passa per no creure en la màgia de la nit de Sant Joan. Si us trec les berrugues hi creureu? Van dir-li que si. Llavors la mare va agafar tres plantes diferents, les va xafar i els hi va posar a la cara i als deu minuts les berrugues havien desaparegut.
A partir d’aquell dia van creure sempre en la nit màgica , van ballar al foc i van donar les gracies a la bruixa . La gent els aplaudia o aquella nit va ser la millor de la seva vida i també la més curta.

Ainoha Jodar

EL BOSC ENCANTAT

Hi havia un vegada un bosc on tots els que hi entraven es perdien. Allà hi vivia una bruixa molt dolenta que tenia els cabells molt llargs i blancs i moltes arrugues a la cara.

Un dia es van perdre al bosc dos persones, una princesa molt valenta i molt bonica i un príncep molt valent.

La bruixa va encendre un foc sense llenya amb la seva màgia, un foc que es veia de molt lluny.

El príncep i la princesa es van trobar i van decidir caminar cap a la llum del foc. Van trobar a la bruixa , li van prendre la vareta i la van fer desaparèixer i així van poder sortir del bosc encantat.

Judit Ainoza

EL JOAN I EL SEU SANT

El Joan era un nen que no coneixia la festa del dia de Sant Joan. Era un noi molt tímid.

La nit abans del dia del seu sant va somiar que unes bruixes bones capturaven a unes dolentes i a la mala bestia que era una criatura que elles havien creat. A l’endemà, el dia 23 de juny va sentir curiositat per conèixer els orígens del seu sant i ho va mirar per internet. Va descobrir que aquella nit passaven moltes coses màgiques. Ho va contar als seus pares i ells ja ho sabien, es clar, però no li havien contat mai.

Així doncs, ho havien de celebrar, van sortir al carrer a contar la idea als seus veïns i entre tots van decidir fer una gran festa.

Tots es van rentar la cara a la font que hi havia a la plaça del poble. La festa va ser molt divertida, sort que no va passar res del que el Joan havia somiat . Van ballar fins a les dotze de la nit perquè el Joan i la gent del seu carrer havien de descansar per poder anar a treballar a l’endemà.

Marc Sarrau

LA DAMA AFORTUNADA

Hi havia una vegada una família molt pobra que vivia a un poble dintre d’un bosc. Vivien del que el pare guanyava tallant llenya i dels peixos que la mare pescava al riu.

Un dia estava la mare pescant amb la seva filla i van veure una dona flotant per les aigües del riu, la van treure de l’aigua i la van arrimar al foc que havien encès. La dona estava adormida i li van donar aigua de la font per despertar-la però no ho van aconseguir .

L’home més savi del poble lis va dir que portessin tres herbes i el pare va anar a buscar-les molt lluny. A l’endemà va tornar , van fer un suc amb les herbes i li van donar a beure a la dona. De la seva boca va sortir una llum blanca, es va despertar i es va aixecar. Li van explicar el que havia passat i ells lis va dir que era la Dama de la Fortuna.

La Dama Fortuna, agraïda pel que havia fet la família, els va ajudar i els va fer sortir de la pobresa. I tota aquesta història va passar un dia de Sant Joan.

Imane Chelli

LES FOGUERES SALVADORES

Tot va començar a un bosc on van anar a passejar unes xiquetes el dia 23 de juny. Es van trobar unes bruixes que les van agafar i les van portar a la seva cova.

La gent del poble se’n van adonar del que havia passat i van encendre fogueres.

Quan va arribar la nit i les bruixes es van adormir, les nenes es van poder escapar de la cova i van seguir la llum de les fogueres i així van poder tornar a casa. Les bruixes no es van poder arrimar al poble per les fogueres , ja que aquella nit si s’apropaven al foc desapareixien. I per això des d’aquell dia al poble, la nit de Sant Joan encenen les fogueres tota la nit.

Jessica Abellán

EL CAÇADOR

Un caçador va decidir anar al bosc per caçar cérvols . Va agarrar la seva llança i va marxar cap al bosc. Quan hi va arribar va trobar molt animals: conills, perdius...però no el que ell volia. Va seguir caminant i caminant...fins que va trobar un ogre que tenia la varicel·la i es va espantar molt. L’ogre el va tranquil·litzar i li va dir que no li faria res. Van estar parlant i parlant, van menjar herbes que havia agafat el gegant i es van rentar a una font. Al caçador se li va oblidar que havia de caçar un cérvol però no se li va oblidar mai més aquella nit en la que va fer un amic diferent.

Pablo Carcedo